GamifiCA’T

Fantàstica sites d´Alba Aguilar amb un CATÀLEG D’EINES DIGITALS per a gamificar.

Orwell VS Huxley – La explicación de por qué nadie hace nada

Quan noltros érem joves llegíem novel·les més o menys utòpiques (recordau La mare de Gorki?, el mestre de Barbiana o la biografia de Luther King?). Els joves d´ara es moren per les narratives distòpiques que pinten un món futur de fam, guerres i corrupció (Els jocs de la fam, Joc de Trons, Desconnexió…). Per què? Resulta que el gran Neil Postman ja ho va explicar el 1985!!! Aquí hi trobareu un resum del seu discurs a la Fira de Frankfurt.

PedacicosArquitectonicos

Aquí va una breve explicación de por qué a pesar de que cada vez el mundo va peor, la mayor parte de la sociedad no hace absolutamente nada por evitarlo. Puede que después de todo, haga mucho tiempo que vivimos en una distopía…

View original post

Carta d´un pare als mestres dels seus fills

En el món enxarxat del segle XXI, una de les activitats més gratificants que es poden fer a les reunions per a pares i mares de principi de curs, és escoltar-los. Com us agradaria que fos l´escola dels vostres fills? Què pensau que necessiten? Què canviaríeu de l´escola? Què us preocupa? En què us podem ajudar?. Les respostes solen ser tan polides com aquestes:

Kent School, Via Totem Guard

El que més li agrada a la meva filla de l´escola és quan els hi deixau temps per elegir què volen aprendre.

Els agrada que els faceu pensar. I que els faceu anar als seus límits. Són els dies que donen més per rallar hora de dinar.

Via @aguirregabiria de http://www.blogdehumor.com

Per favor, no els hi doneu deures. Els fillets aprenen molt fòra de l´escola. Aprofitem-ho!. Sobretot a primària (1r i 2n cicle) els deures són realment innecessaris.

Els agrada que  us interessi la seva vida fòra de l´escola. I que els faceu preguntes.

Quino, via Alfonso Alcántara @yoriento

No us limiteu a posar-lis males notes. De què li serveix a la meva filla tenir males notes si no sap el per què ni què ha de fer per millorar?. Ajudeu-los a autoavaluar-se, a que no vegin els falls com a falls sinó com a passes d´un procés, que no vegin només els errors sinó  en què avancen i quines són les seves fortaleses.

M´agrada que estigueu connectats. Que ens poguem comunicar ràpidament. Internet provoca el desig de llegir perquè té dresseres i caminois a més d´autopistes.

Però per damunt de tot, només m´importa una cosa. Que us l´estimeu. Que la vostra mirada li digui tot el que pot ser. Que siguis un mestre d´aquells que recordarà tota la vida.

Fonts:

Mindshift. Why kids need schools to change.

Carta de Chris Kennedy (pare i al mateix temps coordinador de les escoles del districte de West Virginia -Canadà-) per als mestres dels seus fills

 

Materials d´aula per a treballar la ciutadania digital

Què és?

És la competència més urgentment necessària per viure en el món interconnectat del segle XXI . Abarca tant el comportament personal (identitat digital i pensament crític i creatiu, empremta digital, seguretat personal i privacitat, ús  d´eines TIC per desplegar-se i avançar), com les relacions amb els altres (netiqueta,  plagiarisme, copyright, cyberbullying) o la construcció d’una societat més humana (cyberpunk, reducció de l´escletxa digital, lleis digitals), com es veu en aquesta llista de 9 blocs de la ciutadania digital.   

Materials curriculars

La Fundació Common Sense Media.org  (aliniada amb  referents com ISTE, ELA i AASL)  ofererix un currículum per a primària i 1r cicle d´ESO (en anglès) que conté els materials a punt per emprar a l´aula (vídeos, fitxes de treball, dinàmiques boníssimes). Es complementen amb propostes de feines per a casa i materials per als pares i mares. Seria fantàstic poder-los traduir al català (algun mestre jubilat o en atur?). Els materials són gratuïts i per baixar-los només és necessari registrar-se. Estan ordenats  en 5 blocs, seguint la proposta de Howard Gardner quan defensa que l’arrel de la ciutadania digital és l`ètica:

1. Identitat ètica,
2. Privacitat,
3. Propietat i co-propietat,
4. Confiança i credibilitat i
5. Participació.

A la 2ª part d´aquest vídeo es poden veure alguns exemples preciosos d´aquest currículum enfocat a aprendre a partir de la recerca (PBL) i a través de l´aprenentatge cooperatiu.

Fonts emprades:

Commonsense Media: Digital Literacy and Citizenship Classroom Curriculum

Edutopia: Five-minute film festival. Teaching Digital Citizenship.

Projecte interdisciplinari (IES Alpajés, Aranjuez)

Els alumnes de l´IES públic Alpajés d´Aranjuez han fet un projecte  sobre els monstres (de 1r a 4t d´ESO)… no han fet classes per assignatures sinó a partir de preguntes interdisciplinàries.
http://blogs.elpais.com/escuelas-en-red/2012/07/la-ignorancia-crea-monstruos-1.html

Waiting for superman

És l´entorn social el que determina l´aprenentage dels alumnes o l´escola la que determina les mancances del barri?. Recoman el documental WAITING FOR SUPERMAN. Planteja moltes qüestions que a Estats Units han estat candents aquests anys i que prest ho seran aquí: avaluar els mestres millora el rendiment? L´educació s´ha de sotmetre a la productivitat? com fer que un sistema educatiu millori? 

http://www.teledocumentales.com/waiting-for-superman/

Diaris literaris

Aquest article és la traducció al català del post de la mestra Leanne Bongers de l´Escola de 4tB de Fort Atkinson (Wisconsin, EUA) que podeu trobar aquí

Que són?

Són uns quaderns o llibres (impresos o electrònics) on els fillets hi escriuen allò que aprenen sobre com llegir i escriure millor (trucs, estratègies, pensaments propis…)

Els apartats

1. Les meves estratègies.
2. Trucs dels autors.
3. Paraules i frases poderoses.
4. Tipologies textuals
5. Pensaments propis

La portada

Apartat 1. Les meves estratègies

Habilitats de pensament:  fer preguntes,  fer connexions,  visualitzar i inferir abans de llegir,  valorar la importància, sintetitzar. Per exemple  l´objectiu de 4tB (durant tot el curs) era aprendre a Determinar la importància d´una idea en un text, o sigui distingir idees principals de secundàries,  i ho van fer a partir dels objectes de la bossa de la mestra: Si jo hagués d´anar al gimnàs què seria molt important, un poc important i gens important?

Llavors, els estudiants van practicar-ho  sols al seu diari d´aprenentatge amb una altra situació: Què és important i què no endur-se’n per anar de camping?

Finalment, per parelles van rellegir-se i comentar els diaris i van comparar semblances i diferències.

Apartat 2. Trucs dels autors
Aquí hi col·leccionem totes les coses que sabem fer per fer un text especial: llenguatge figuratiu, ironia, símils i metàfores, personificació, etc… Els alumnes hi anoten els exemples que troben a les seves lectures o bé la mestra escampa per la classe textos amb exemples que en contenen i ells els han de trobar i aferrar. Normalment primer escriuen la definició de la figura literària i després hi aferren els exemples.

Apartat 3. Paraules i frases poderoses.  Aquí hi guardem  paraules i frases delicioses.  Quan fem lectura compartida o individual, paraules que trobem i que volem recordar. Després les compartim en grup i n´hi afegim de les que els altres han trobat. Posteriorment, els demanem que al racó d´escriptura, emprin almenys 3 paraules delicioses per les seves composicions. Hi dibuixen un smiley al costat perquè la mestra sàpiga quines són.

A vegades aprofitem les paraules delicioses per treballar gramàtica. Els hi demanem que diferenciïn quines són noms propis o comuns, verbs, adverbis, adjectius…. A la foto següent es veu un exemple amb verbs i adverbis.

Apartat 4. Tipologies textuals.

Al nostre districte cada nivell  treballa 4 tipologies diferents per any.  A 4t B ens tocava:

• En lectura. Textos informatius de no-ficció, ficció històrica, biografia i poesia.
• En escriptura.   Reportatge de no-ficció, Resums, Poesies i Crítica Literària.

Aquí teniu un exemple del treball fet sobre la BIOGRAFIA. Primer els alumnes fan una base d´orientació sobre les característiques d´una bona biografia a partir del llibre que estan llegint  i llavors n´escriuen una.

Quan treballàvem el gènere de la Ficció Històrica,  abans de llegir el  llibre els alumnes van recollir a internet els fets essencials d´aquella època històrica. Els van anotar al diari.

Apartat 5. Pensaments propis

Aquí hi anoten pensaments que els ha suggerit un llibre, un company o pensaments propis. Els escriuen sobre postits mentre llegeixen o en qualsevol altre moment i més tard els passen al diari. Els postits també els aferren al diari.

També hi anoten els pensaments que els han despertat les Tertúlies literàries i la crítica literària personal de la seva lectura.  Aquí es veu un exemple amb una llista d´autoavaluació sobre com fer crítica literària.

Aquí es veu com els fillets empren els seus diaris durant una tertúlia literària, llegint la seva crítica. Abans de la tertúlia els fem re-llegir en silenci el que han escrit.

Què hem d´aprendre avui? Què hem après?

Maneres de consensuar els objectius d´aprenentatge

Idea 1: A vegades  aferro una quartilla damunt el seu diari amb els objectius que ens hem proposat i hi deixo espais perquè ells vagin omplint-los a mesura que aprenen. Es pot fer abans o al final.

Idea 2: Però encara és millor si són els alumnes els que fan la base d´orientació juntament amb la mestra (Guida)

A la imatge de baix es veu com van aprendre a connectar les lectures amb els seus pensament. (Making connections)

I després del treball, els alumnes van aferrar als seus diaris la base d´orientació i van escriure com ho havien fet durant la lectura guiada.

Idea 3: A vegades feim la classe tots junts, sense el diari, i llavors emprem rúbriques d´autoavaluació col·lectives o ho anotem a la pissarra.  Aquí hi trobareu exemples de rúbriques d´autoavaluació col·lectives.  Llavors faig una foto de les rúbriques col·lectives  i els hi reparteixo per aferrar als diaris, com en aquesta que era sobre biografies.

És necessari que els objectius d´aprenentatge formin part dels Diaris  perquè els estudiants s´adonin de com aprenen i perquè puguin aprendre a llegir i escriure DE MANERA INDEPENDENT. Tenen aquestes ajudes sempre a mà.

Avantatges dels diaris literaris
– Augmenta l´aprenentatge perquè permeten tornar a coneixements apresos abans.
– Els nens i els pares  poden seguir el procés
– Els professors dels anys venidors coneixen millor com aprèn cada alumne.

Els diaris els fan al racó d´escriptura, quan volen i com volen

—————————————————————————

La mestra Leanne Bongers

bongersl@fortschools.org

Organitzadors gràfics per pensar i escriure sobre canvis en el temps

La part més maca d´un PBL o una tasca breu  resideix en el fet que la pregunta de la tasca sigui la mateixa que guia l´elaboració del producte final. Si volem treballar el pensament crític, el producte final, sigui quin sigui, convé que vengui precedit d´un escrit per assegurar la reflexió personal.

Per fer bons escrits és necessari fer una bona planificació, a la que ajuden molt els organitzadors gràfics perquè permeten fer visible el pensament.

Aquí hi trobareu alguns exemples:

Pregunta descriptiva. Com vivien els avis?  

• Organitzadors gràfics i eines d´avaluació per a planificar textos descriptius. 

Pregunta justificativa. Relació causa-efecte. Què ha canviat i per què ha canviat? 

Pregunta explicativa. Comparar-contrastar. Quines semblances i diferències hi ha entre el món dels nostres avis i l´actual?

• Cliqueu sobre la imatge

  

Pregunta argumentativa. A quina època elegiries viure i per què?

Enllaços sobre PBL. Aprenentatge Basat en Projectes

Aprendizaje basado en proyectos con herramientas TIC

Boníssima col·lecció d´enllaços, de @juandon

Project Based Learning

BIE (Buck Institute de la Boise State University)

Project Learning

Edutopia

Proyectos para aprender

Wiki col·lectiva d´un grup de professors andalussos lligats a l´ICOBAE

Directori de Projectes.

Aida Ivars, Carlos Morales, Guida Al·lès i qui vulgui

Directori  de projectes.

Eduteka

Recursos didàctics per a la seqüència didàctica d´un projecte

Guida Al·lès

Proyéctate

Xarxa social de mestres que treballen per projectes membres d´ANDATIC

Google maps i altres eines per fer itineraris virtuals

Tutorials i usos didàctics de GOOGLE MAPS i altres eines.

Un viatge virtual a la transició (4t ESO, J.L. Fierro)

Un viatge virtual en el temps

Callejeros literarios

Proyecto surgido de la mano de  A pie de aula (Lourdes Domènech), Repaso de lengua, Blogge@ndo y Tres Tizas. 

Se pueden adherir todos los centros que lo deseen para crear un callejero literario de su barrio, pueblo o ciudad. Para participar sólo hay que indicarlo en el formulario de esta edición (primavera 2012). Podéis enviar vuestros trabajos hasta el 31 de mayo.

También les podeis seguir en Twitter: @callejarios.  

Ver este ejemplo. Paseo por los Callejeros literarios (Lourdes Doménech)

Propuesta didàctica (ESO)

 Callejero literario de Sóller, Mallorca. 

Projectes col·laboratius

Fantástica iniciativa promoguda per un grup de mestres i professors s a través de Twitter, liderat per @gregoriotoribio.

Cada centre elegeix el projecte que vol fer i amb qui el vol fer. Les condicions de la col·laboració s´acorden online.

Que entens tu per turisme de qualitat? (4t ESO)

Projecte interdisciplinari destinat als alumnes de 4t d´ESO de l’IES JM Quadrado (Ciutadella, Menorca)

Matèries/àrees implicades: Àmbit CT, SL, Pràctic, EPV, Anglès, EF

Autors/es:, Araceli Torrent, Mar de los Riscos, Toni Català, Jaume Arguimbau

El camí de l´escola (Escola Pública de Sant Lluís, Menorca)

Projecte mediambiental integrat dins el PLA DE MOBILITAT SOSTENIBLE que fa 10 anys que dura.  Impulsat per la Comissió de mediambient del CP de Sant Lluís (menorca) en col·laboració amb el GOB i l´Ajuntament del poble.

Què podem fer  per no contribuir al canvi climàtic? Per exemple, anar a peu a escola. Entreu-hi i xalareu molt. Una escola innovadora, que escolta els fillets.

El nostre hortet (2n primària)

Extraordinari projecte interdisciplinari on es treballen tant la competència matemàtica, lingüística com el CIMFísica, o moltes altres. Val la pena llegir-lo amb deteniment. Creat per Constança Pont, mestra del CP Sant Lluís (Menorca), que ha transcrit les converses de l´alumnat en el seu procés de descoberta i aprenentatge. Preciós.

El canvi climàtic (3r ESO)

Exemplificació de la Conselleria d´Educació de les Illes Balears

Aspectes físics i matemàtics dels malabars

Treball de recerca d´Albert Trujillo (2n Batxillerat de l´IES Eugeni d´Ors)

(Via Yvonne Tugues i Jordi Vivancos, Twitter)

2.1 – QUÈ SÓN ELS JOCS MALABARS? 2.2 – QUINS OBJECTES S’UTILITZEN NORMALMENT I PER QUÈ? 2.3 – QUINES TRAJECTÒRIES DIBUIXEN LES BOLES QUAN FEM MALABARS? 2.4 – EL FREGAMENT, HI AFECTA? 2.5 – QUINES ALÇADES SÓN LES ACONSELLABLES? 2.6 – COM AFECTA EL LLANÇAMENT D’UN OBJECTE MÉS ALT O MÉS BAIX? 2.7 – HI HA DIFERÈNCIA SI UTILITZO UN NOMBREPARELL O SENARS DE BOLES? 2.8 – EXISTEIX ALGUN MÈTODE PER DESCRIURE ELS DIFERENTS TIPUS DE MOVIMENTS? 2.9 – SÓN ESTABLES TOTES LES COMBINACIONS DE LLANÇAMENTS I MOVIMENTS? 2.10 – ES PODEN LLANÇAR BOLES ALHORA? 2.11 – HI HA ALGUNA RELACIÓ ENTRE EL TEMPS QUE ESTÀ LA BOLA A L’AIRE I A LA MÀ? 2.12 – COM ES POT PASSAR D’UN PATRÓ A UN ALTRE? 2.13 – QUIN ÉS EL RECORD DE LLANÇAMENTS? 2.14 – TOT EL QUE FAN ELS MALABARISTES ES POT EXPLICAR AMB LES MATEMÀTIQUES I LA FÍSICA?
	3.		PART EXPERIMENTAL
			3.1 – INTRODUCCIÓ PART EXPERIMENTAL 3.2 – METODOLOGIA 3.3 – QUINES ALÇADES UTILITZEN ELS MALABARISTES? 3.4 – QUINA AMPLADA UTILITZEN ELS MALABARISTES? 3.5- HI HA DIFERÈNCIAENTRE UN 3, UN 4 I UN 5? 3.6 – HI HA DIFERÈNCIA ENTRE UN MALABARISTA PRINCIPIANT I UN MALABARISTA AMB EXPERIÈNCIA? 3.7 – AMB QUINA VELOCITAT LLANCEN LA BOLA? 3.8 – PODEM ESTIMAR L’ERROR COMÈS EN ELS CÀLCULS ANTERIORS? 3.9 – HI AFECTA EL FREGAMENT? 3.10 – TEOREMA DE SHANNON

Elements didàctics sobre els animals

Idees, manualitats, fitxes…..

Educació infantil

– Projecte a partir del nom de la classe. Els dofins

– Webquests

– Recursos digitals Educació infantil. 

– En anglès. Recursos sobre animals de PBS Teachers

Primària

– AICLE. Animals (Junta de Andalucía)

– Recursos digitals

– Webquests sobre animals

ESO

– El monstre de l´Ebre Marcel Costa i Tomàs Padrosa. CESIRE-CDEC.

Exemples proves Lectura PISA

Propostes didàctiques per investigar el cicle de l´aigua (CESIRE)

Recursos per aprendre a cercar informació

Proves d´avaluació diagnòstica 2012

Els  propers 14 i 15 de febrer els alumnes de 4t d´ESO de Catalunya seran avaluats de la competència comunicativa lingüística (llengua catalana, castellana i estrangeres) i de la competència matemàtica.

(Si sou alumnes consulteu aquesta informació-resum del Departament)

La correcció la faran professionals externs al centre. Com els altres anys, els centres i les famílies  rebran un informe personalitzat. El Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu farà públics els resultats globals, i un informe de valoració. Els resultats no seran, però, vinculants per avaluar les matèries de quart d’ESO ni per obtenir el graduat en Educació Secundària Obligatòria, decisions que corresponen al centre.

Models de proves de la competència lingüística i matemàtica (Departament Ensenyament)

Models de proves de la Competència matemàtica. 4t ESO (Departament Ensenyament)

Alguns IES estan preparant les proves amb exercicis com aquests, però el més recomanable no és la preparació prèvia (una pràctica que s´ha donat amb poc èxit  a altres països com Xile, EUA i GB)  sinó la integració de la competència matemàtica a les programacions de manera que els problemes matemàtics es contextualitzin  en tasques d´altres matèries.

Per veure proves d´altres anys i altres Comunitats Autònomes cliqueu aquí

Para ver pruebas de otros años y otras Comunidades Autónomas clicad aquí

Proyecto APQUA

APQUA es el resultado de la colaboración entre el Departamento de Ingeniería Química de la URV y el programa SEPUP (Science Education for Public Understanding Program) del Lawrence Hall of Science de la Universidad de California en Berkeley (USA). APQUA son las siglas del proyecto de Aprendizaje de los Productos Químicos, sus Usos y Aplicaciones. A pesar de que su nombre indique que está orientado al aprendizaje de la química, es un proyecto multidisciplinar. En este proyecto se ofrecen módulos para distintas etapas educativas, formados por diversas actividades de trabajo, diseñadas para recoger y procesar información sobre hechos científicos y aprender a utilizarla para tomar decisiones. El planteamiento de preguntas abiertas y de situaciones simuladas motiva a conocer y experimentar qué es realmente la ciencia y comprender su potencial y limitaciones, y ayudar a integrar diversas disciplinas.

La estructura modular de APQUA permite su integración en las programaciones de la ESO, del Bachillerato y de 4º a 6º nivel de la Educación Primaria. Los materiales de APQUA están homologados como material curricular. Cada módulo del Programa escolar está constituido por una guía del profesor, una guía del alumno y un material específico. Para acceder a dichos materiales debemos registrarnos en la página web y entrar en el apartado Programa escolar. Las estrategias de aprendizaje que utiliza el programa se basan en la investigación guiada y el modelo 4-2-1 de trabajo en grupo. Encontrarás información más detallada sobre la metodología del proyecto aquí.

Un paseo por el siglo XIX (1º Bach)

Proyecto interdisciplinario que se está llevando a cabo entre el IES La Rosaleda (Málaga) y el IES Antonio Gala (Alhaurín el Grande, Málaga).

Dirigido por Ana Concejero (profesora de Inglés), Rosa Lara (profesora de Ciencias Sociales) y José Luis Gamboa (profesor de Lengua castellana y Literatura).

¿Qué ocurre a nuestro alrededor? (Aitor Lázpita)

Web de Aitor Lázpita

Propuestas didácticas del creativo profesor Aitor Lázpita  para trabajar en clase de Lengua (secundaria) en coordinación con ciencias sociales. Los alumnos realizan un proyecto de investigación sobre los problemas del mundo actual (con materiales de leer.es) que exponen a través de una exposición oral. Para ello deben realizar una serie de tareas intermedias (encuesta, carta al director, cartel, mesa redonda). Consultad la web original para ver su propuesta con más detalle.

 

PrBL sobre l´aigua al nostre planeta (ESO)

Materials didàctics per a treballar a  ESO de forma interdisciplinària sobre l´aigua al nostre planeta a través de l´aprenentatge basat en  problemes (PrBL). També es poden treballar com estudis de cas. 

Materiales didàcticos para trabajar en ESO de forma interdisciplinària sobre el agua en nuestro planeta a través del aprenendizaje basado  en  problemas (PrBL). O enfocándolos como  estudios de caso. 

Situacions problema

• Sobreexplotació de l’aigua a Mallorca

• L’especulació sobre el territori. Cas de l’Amazònia.

• Lluita pel control de fonts d’aigua i conflicte armat a Colòmbia

• Aigua i sanejament a comunitats rurals d’El Salvador

• Eficiència en l’agricultura al Marroc

• Accés a l’aigua i conflictes a Orient Mitjà (Israel – Palestina)

• La mineria, principal causa de contaminació de l’aigua a les zones rurals andines del Perú

Activitats

• L’aigua i la dignitat, la nostra realitat (1)
• L’aigua i la dignitat, la nostra realitat (2)
• L’aigua, dret universal. Celebrem el dia mundial de l’aigua
• Hi ha aigua a la piscina?
• L’aigua, per tothom?
• Aquareportatge
• Les lluites de l’aigua
• La carrera de l’aigua
• Bloc contaminació a Cachicadán, Perú
• El Danubi és blau
• Dessaladores, un recurs?
• La gestió de l’aigua, cosa de tots
• La seva notícia també és la nostra notícia
• El paisatge modificat: com l’ésser humà aprofita l’aigua
• La petjada hídrica, gota a gota
• Qui guanya la batalla?
• Quina aigua consumim?
• El rap de l’aigua
• Sigues aigua, amic meu
• Sistemes de reg tradicionals a la Mediterrània
• El vent i l’aigua, quina força!
• La vida, en una gota d’aigua!
• Vols viure a un oasi?

Han estat creats en el marc de la campanya “H2O, recursos didàctics i formatius sobre l’aigua al Planeta Terra” impulsada per 8 entitats de les Illes Balears coordinades pel CEP DE PALMA: l’Associació Illes Solidàries amb el Sud, Centre d’Estudis Rurals i d’Agricultura Internacional (CERAI), Veterinaris sense fronteres, Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB), OIKOS, Nou Sud, Enginyeria Sense Fronteres i Voluntaris de Mallorca.

¿Qué pasa ahí fuera? Néstor Alonso, 4º primaria

Hermosa propuesta didáctica que relaciona diferentes bloques de contenidos de conocimiento del medio con las competencias lingüística, digital, artística, CAIP, CCIMF y CSC para convertir a los alumnos en investigadores a través de un cuaderno de campo virtual que es la web del aula. En la siguiente imagen podemos ver la producción artística de Eva, alumna de 9 años de la escuela de Candàs.

Proves comprensió oral anglès (CI-CM 2006-7)

Vídeos penjats pel Servei Educatiu de l´Alt Maresme.

Per què les temperatures de Barcelona i Lleida són diferents si hi incideix la mateixa quantitat d´energia solar?

PBL per a 1r d´ESO dissenyat per Marcel Costa i Mariona Domènech,

membres del CESIRE CEDEC.

Es treballen els següents continguts: Factors que influeixen en el clima, comparació del clima continental i marítim.

Procediments: Disseny experimental,,simulació de situacions real al laboratori, fer prediccions, lectura de climogrames, treball pràctic amb Multilog

Veure aquí la Guia Didàctica